La dramatúrgia de l’espai: un pont entre l’escenografia i la museografia
Les lleis de l’espai escènic i de l’escenografia teatral són plenament aplicables als espais museogràfics. Des de l’inici de la meva trajectòria, els projectes escènics han estat un laboratori essencial on he explorat com narrar històries a través de l’espai, la llum i els objectes. La dramatúrgia, entesa com l’art de construir un relat que guiï l’espectador, és el fil conductor que connecta aquestes disciplines, servint de base per traslladar els principis del teatre al disseny d’exposicions i projectes museogràfics.
Des de 1991, els meus projectes d’escenografia teatral s’entrellacen amb propostes museogràfiques, considerant aquesta última no com una simple disposició d’objectes, sinó com la creació d’espais narratius que integren múltiples llenguatges —visuals, sonors, textuals i emocionals— per transmetre històries i donar vida al context dels objectes. La dramatúrgia de l’espai permet que tant a l’escenari com al museu el públic sigui part activa de l’experiència, navegant per relats dissenyats per commoure, informar i transformar.
El disseny gràfic, per la seva banda, actua com la “pell” que embolcalla i defineix cada proposta. Igual que al teatre la pintura pot completar l’atmosfera d’una escena, a la museografia el grafisme atorga identitat i caràcter al muntatge. Aquest es combina amb altres llenguatges com els elements audiovisuals i la il·luminació, que no només ressalten els objectes o actors, sinó que també enriqueixen la narrativa i generen una atmosfera immersiva.
Aquesta mirada integradora, on la dramatúrgia actua com l’eix central que amalgama l’escenografia i la museografia, i on disciplines com el disseny gràfic, la il·luminació i els audiovisuals són imprescindibles, defineix la meva trajectòria. Cada projecte es converteix en una obra coral on cada element contribueix a donar vida a l’espai i connectar d’una manera única amb el públic.
