L'espai expositiu revesteix una importància fonamental en guiar el públic durant la seva visita. La premisa principal va ser concebre un lloc que s'estructurés al voltant de dos eixos principals: el primer, el barri de Montmartre, on Suzanne Valadon va viure, treballar, evolucionar i donar vida a la seva obra; el segon, un eix visual que ens porta des de Montmartre fins a París.
Aquesta dualitat d'eixos ens permet endinsar-nos en l'univers emocional de Suzanne Valadon i comprendre millor el seu llegat artístic. Tot i que els visitants recorreran carrers que evocan el Montmartre d'abans, és important destacar que aquest entorn sempre es presenta de manera subtil, deixant el protagonisme absolut a l'obra i a la contemplació de Valadon.
Mitjançant reproduccions impreses en tul, oferim una perspectiva del Montmartre històric, que en realitat representa París, i més enllà d'aquesta representació, es troba el món que tanca l'univers artístic de Suzanne Valadon. Una obertura entre dues imatges de la ciutat de les llums ens convida a endinsar-nos en un espai íntim, un regne interior on Valadon va pintar els seus nusos femenins i odalisques.
Aquesta escletxa és l'eix central de l'exposició, ja que ens ofereix l'oportunitat de comprendre tant Montmartre com París, i ens revela com l'efervescència artística de la Belle Époque va establir les bases de la avantguarda del segle XX.
Disseny, escenografia i grafisme
© Vídeo: Museu Nacional d'Art de Catalunya
