Després de més de deu anys treballant com a dramaturg i escenògraf, el 1999 vaig fundar el meu propi estudi per traslladar a la museografia una manera de concebre l’espai procedent del teatre. Des d’aleshores, la dramatúrgia de l’espai ha estat l’eix del meu treball i el punt de trobada entre escenografia, museografia, arquitectura narrativa, disseny, il·luminació i creació audiovisual.
L’estudi desenvolupa projectes de museografia integral, des de la conceptualització i l’elaboració del relat museogràfic fins al disseny espacial, el projecte executiu i el seguiment de la producció. Cada projecte parteix del seu contingut i de les condicions específiques del lloc per construir una relació entre espai, objectes, recorregut, imatge, llum, so i públic.
La meva vinculació amb les arts escèniques s’ha mantingut paral·lelament a l’activitat museogràfica. Entre els projectes recents hi ha la direcció escènica d’Un ballo in maschera al Teatre de l’Òpera de Varna (Bulgària) i el monodrama Medea, amb música d’Ambrosi Carrión i Joan Manén, presentat a L’Auditori de Barcelona. Aquesta convivència entre escena i museu continua alimentant una pràctica en què totes dues disciplines funcionen com a territoris d’investigació.
Quan un projecte requereix producció audiovisual pròpia, treballem a través de La Rara Avis Films, des d’on desenvolupem continguts concebuts com a part de la dramatúrgia i de l’espai expositiu.
Treballem en projectes d’escales i naturaleses diverses, des de museus i grans exposicions fins a intervencions específiques i instal·lacions artístiques. L’estudi està format per l’interiorista Jose Castelló i per mi, juntament amb una xarxa de professionals que es configura específicament per a cada projecte.
Després de més de tres dècades de treball, la pràctica de l’estudi continua articulant-se al voltant d’una mateixa investigació: com construir relats a través de l’espai i com establir, mitjançant tots els llenguatges que hi intervenen, una relació entre el contingut, el lloc i qui el recorre.
