17.12.2022 — El tríptic de les cases que parlen

Les cases que parlen (I). Escoltar

"Castilla-La Mancha. Visions per a un nou segle"
Junta de Comunitats de Castilla-La Mancha. Ciudad Real. Espanya (1999)

El repte al que vaig haver de fer front en aquest projecte fou el d’introduir un espai dramàtic al bell mig d’una exposició convencional. El públic entrava dins una casa humil de La Mancha per escoltar el relat d'una dona nascuda a principis del segle vint: La història del seu primer amor i marit després –mort al front durant la Guerra Civil, deixant-la vídua— i l'esperança posada en els seus fills que van haver d'emigrar per tenir un futur millor, van ser el fil conductor d'aquest relat.

Un projecte sense actors però amb un espai escènic que, recolzat per la tecnologia, va aconseguir impactar els visitants.

–

Les cases que parlen (II). Acompanyar
Bakearen Museoa Fundazioa (Fundació Museu de la Pau de Gernika), Gernika-Lumo, Espanya (2003)

El projecte escènic es va formalitzar convidant al públic a entrar dins d’un menjador qualsevol d’una casa a Guernica dos minuts abans del bombardeig, conèixer Begoña, l’habitant d’aquella casa, i escoltar-la explicar la seva quotidianitat: el seu incert dia a dia, el racionament dels aliments, la por per no tenir a prop el seu marit i els seus fills que estan al front, la seva soledat... fins que un estrèpit esfondrava casa seva i després, el silenci.

L'objectiu va ser situar el visitant dins d'un espai domèstic i que la història que aniria a viure el fes estremir: Els dos minuts abans de la mort d'una dona a casa seva, causada pel bombardeig de l'aviació feixista durant la Guerra Civil a Guernica.

Anar al web del projecte

–

Les cases que parlen (III). Recordar

"Espoliats! L'«arianització» econòmica a França, 1940-1944"
Musée de la Résistance et de La Déportation en Isère (Museu de la Resistència i de la Deportació a Isère), 2010

Els habitants d'aquesta estança ja no hi vivien. El públic entrava i, en tancar-se violentament la porta, tota l'habitació es movia ja que les parets no tocaven el terra. Una bombeta nua ballava projectant les ombres dels visitants a les parets creant un efecte de fantasmagòric.

L'objectiu més difícil en aquesta exposició va ser despertar l'inconscient col·lectiu de desprotecció i desemparament dels visitants. Sense efectes de so, ni projeccions, només amb un espai escènic buit.

Els jueus que van habitar Grenoble durant la Segona Guerra Mundial havien estat espoliats dels seus béns materials i de les seves vides.

Anar al web del projecte

–

Aquest i altres projectes –que he abordat a partir de la dramatúrgia i del disseny escènic– són els que estic recuperant del meu arxiu i revisant per a poder publicar el meu primer llibre. Hi revelaré el recorregut traçat en cadascun; les seves peculiaritats i singularitats; el meu rol en el seu desenvolupament, els obstacles superats i la manera d’arribar a una resolució final.