El director d’escena de la proposta, Marc Chornet, em va contactar per encarregar-me de l’espai escènic per al projecte teatral de nova creació "Setembre". La meva feina implicava desenvolupar una proposta escenogràfica en tres diferents espais urbans de la ciutat de Tarragona, en els quals havia de seleccionar amb cura l'espai adequat i crear tres escenografies impactants per a “Setembre”. No obstant això, després de considerar-ho, vaig decidir oblidar la idea de tres espais a l'aire lliure i vaig proposar que ocorregués dins l'antiga plaça de bous convertida en un espai per a esdeveniments i espectacles. L'objectiu principal era portar al present el personatge de Santa Tecla, patrona de la ciutat, convertint-la en un personatge universal, transversal i inclusiu per ressaltar els valors comuns i arribar a una audiència diversa i amplia.
Vaig dissenyar un espai escènic amb dos grans àmbits conceptuals: l'espai on hauria de transcórrer l’acció, dins d'un gran cercle i el món metafísic, representat per un gran mur de fons de més de catorze metres d’alçada amb una certa transparència que, amb una gran porta central, comunicaria l’acció real que desenvoluparien els personatges dalt de l’escenari amb l’espai oníric, l’espai de la memòria.
El gran mur oferia una experiència visual impactant i captivadora per a l'espectador, conciliava l'imponent espai de la plaça de braus amb la dimensió humana de l'acció dramàtica i íntima de l’escenari. Amb projeccions de gran format el públic podia contemplar els detalls de l'acció a temps real. La presència de la porta central -que connectava ambdós mons- generava una expectació dramàtica en la posada en escena, enriquint l'experiència de l'espectador.
Els espais privats de tres de les protagonistes estaven ubicats dins del gran cercle i es componien de tres grans plataformes mòbils que es desplaçaven per l'espai escènic, creant diferents ambients per narrar les històries del mateix personatge. Santa Tecla -gràcies a la dramatúrgia de Iago Blasi- es desdoblava en quatre dones de diferent perfil, oferint al públic la complexitat dels valors del personatge que l'obra buscava comunicar.
L'orquestra també tenia el seu lloc a l'espai escènic, en el rol de la gran mestra de cerimònies, estava situada fora del cercle com un contrapunt escènic que presidia l’acció.
Institució impulsora: Ajuntament de Tarragona
Ubicació: Tarragona
© Fotografies: Pep Escoda
© Esbós: Ignasi Cristià
