La Roca de les dones
L’any 2010 vaig presentar un projecte per al Centre d’Interpretació del Conjunt Rupestre de la Roca dels Moros del Cogul (les Garrigues, Lleida). L’edifici ja estava construït, però la meva proposta transformava l’experiència dels visitants mitjançant una cúpula immersiva que recreava el firmament nocturn. A l’interior, una projecció envolvent convidava a fer un viatge en el temps, transportant el públic als moments rituals al voltant de les pintures rupestres.
El terra de la sala, concebut com un mapa de la volta celeste, representava totes les constel·lacions, mentre que un element expositiu perimetral, en forma de gran fris, narrava la història del lloc, el seu redescobriment i els estudis arqueològics realitzats fins al moment. Malgrat l’ambició en l’execució del projecte, aquest va quedar relegat a un calaix i mai no es va arribar a materialitzar.
Catorze anys després, per casualitat, vaig rebre un nou encàrrec de l’empresa adjudicatària del programa de la Generalitat Els ulls de la història, liderat per Abacus i Layers of Reality. Aquest nou projecte consistia en crear un espai en el metavers: un lloc on els visitants, mitjançant unes ulleres de realitat augmentada, poguessin viure un viatge immersiu al passat.
El gran edifici de formigó, buit, amb el seu aire de búnquer, em va oferir l’oportunitat de combinar diversos llenguatges expositius. Vaig concebre una instal·lació escènica que dialogués amb l’arquitectura de l’espai, integrada per tres grans propostes: una experiència immersiva del metavers, un dispositiu escènic per explicar amb imatges i textos el relat i, el més destacat, una reproducció detallada i fidel de la Roca dels Moros.
El disseny de l’espai seguia expressament una composició en fuga, per crear i accentuar una atmosfera que sacralitzés aquest entorn i reforcés la sensació de transcendència. Aquesta reproducció, que vam anomenar neo-bauma, recreava el gran roc original amb les seves pintures rupestres i grafits íbers i romans, però traslladada a l’interior de l’edifici, accessible per a tots els públics. El guió dissenyat per Iago Blasi vertebrava aquestes tres propostes, oferint un fil narratiu coherent i rigorós.
La neo-bauma s’ha convertit en el centre d’aquest primer espai, funcionant com un element escènic simbòlic. Amb la seva aparença gairebé sagrada, rep els visitants i els introdueix en un "temple contemporani" on la història i la tecnologia convergeixen.
En aquesta nova visita, abans d’accedir a la bauma original, una segona sala introdueix el públic al món de les pintures rupestres llevantines. Aquesta sala incorpora un recurs tecnològic interactiu que permet als assistents convertir-se en autors de les seves pròpies pintures. Les creacions es projecten sobre una gran roca integrada a l’interior de l’edifici.
La vocació d’aquest projecte és proporcionar a qui hi participa tots els coneixements necessaris per entendre, en arribar a la Roca dels Moros original, que estan davant d’un lloc ancestral amb una càrrega simbòlica de més de 10.000 anys d’història.
© Fotografies de Pepo Segura
© Dues darreres fotografies d'Ignasi Cristià
