01.05.2026 — En Llum primigènia 26, cada taula audiovisual ha estat construïda com un retaule digital

La peça parteix d’un mite popular i profundament arrelat —Sant Jordi, la Donzella i el Drac— i el revisita assumint-ne el pes visual, la frontalitat i la força simbòlica. L’estètica s’acosta deliberadament al retaule, a la imatge devocional, a la postal litúrgica o fins i tot a aquella “estampeta” que conserva una relació directa amb la memòria popular. Aquesta proximitat busca portar aquest imaginari a un llenguatge contemporani, digital i escènic.

El procés comença sovint amb una anotació, un dibuix o una estructura d’storyboard. A partir d’aquest primer gest, cada escena es desenvolupa mitjançant una composició per capes: arquitectures, figures, textures, fragments de paisatge, llums, fums, roses, cels i veladures es disposen en profunditat fins a construir un espai escènic. En alguns casos, cada taula incorpora desenes d’elements independents, treballats un a un perquè la imatge final tingui unitat i respiració interna.

Les làmines següents mostren aquest recorregut: la imatge original o el primer esbós, les fases intermèdies de composició i el resultat final dins la pel·lícula. El que es veu a la pantalla és el resultat d’un procés de selecció, retall, muntatge, superposició, correcció, animació i ajust, fins que cada escena troba el seu pes.

Aquest procés era especialment important en una instal·lació concebuda per a la nau central de la Sagrada Família. La pantalla vertical havia d’actuar com una arquitectura visual efímera integrada dins el temple. Per això, els espais de fons, les escenografies i la relació amb la verticalitat de la basílica han estat part essencial de la composició.

Cada taula de Llum primigènia 26 és una escena construïda. Una imatge que evoluciona lentament. Un retaule digital fet d’espai, temps i llum.