Quan els arbres permetien veure el bosc
La fusta –matèria prima utilitzada des de sempre per tota la humanitat– va ser l’“objecte conceptual” d'aquesta exposició.
El repte fou crear un espai que posés en valor objectes tan dispars com dos discs de sequoia gegants, unes simples escombres, unes forques –algunes de set o vuit pues– una col·lecció de més de 80 cullerots de fusta de totes les cultures del món… objectes que, per la seva simplicitat, contrastaven amb un refinat clavicèmbal del 1737 o amb una complexa casa projectada i muntada en fusta dins de l'exposició amb les últimes tecnologies de construcció.
Vaig pensar que el millor per concebre l'espai expositiu, que havia d'acollir tota la col·lecció, fos un lloc que emparés i aglutinés tots els objectes, equilibrant el valor intrínsec i l'ànima de cadascun, és a dir, posar a un mateix nivell d'importància la funcionalitat dels més humils i la bellesa dels més sofisticats.
El resultat, després d'entendre el guió, va ser enginyar la museografia com si fos un bosc. Un arbrat permeable, connectat, que permetés al públic gaudir dels diferents àmbits des de qualsevol lloc, els ja visitats i els que es trobaria més endavant. Un recorregut expositiu que insinués el que aniríem a descobrir i que ens recordés el que ja havíem contemplat.
Aquest gran bosc, construït en fusta natural, acompanyava tots els objectes, i convertia la visita en una experiència indivisible i amb un sol esperit, de la mateixa manera que un bosc es pot convertir en l'experiència de visitar un gran cosmos interconnectat.
L'exposició, instal·lada a 45 graus respecte de l'edifici del museu, obligava que la casa de fusta, allotjada just cap al final del recorregut, quedés orientada cap al sud.
La crisi econòmica per la guerra d'Ucraïna ens va obligar al meu equip i al del museu a redefinir l'exposició. Les vitrines que es van dissenyar van ser substituïdes per d’altres existents, es va haver de rebaixar l'alçada de tot el bosc. Tot i això, reciclar el mobiliari i l'èpica va ser una lliçó de sostenibilitat.
El concepte original es va conservar i, lluny de velar, els arbres i l'exposició van permetre que poguéssim veure el bosc i destriar-ne el missatge.
Ignasi Cristià
-
Institució impulsora: Museu del Disseny de Barcelona
Ubicació: Barcelona
@ Fotografia: Pepo Segura
