El museu es va instal·lar en un edifici rehabilitat del qual es van recuperar dues voltes de rajol al semisoterrani. Són espais estrets, baixos i corbats: hostils a la projecció frontal, sense distància ni alçada, amb la volta menjant-se qualsevol pantalla convencional. En comptes de lluitar-hi en contra, l'escenografia genera la profunditat que l'arquitectura ofereix.
A la primera sala del recorregut, "La primera impresión", el visitant podia entendre el procés d'impressió d'un llibre: una reproducció, a partir dels gravats de l'enciclopèdia francesa, dels estris necessaris per imprimir-lo, des dels calaixos de tipus fins a la premsa, passant per l'enquadernació.
Al segon espai hi trobava la icònica butaca del Quixot, reproduïda d'un gravat de Doré; a la dreta, una prestatgeria amb llibres i, a terra, algun volum llençat per un rampell de bogeria. La primera imatge projectada sobre un tul era la mateixa que apareixia sobre el llibre acabat d'imprimir de la sala anterior. En el moment en què es parlava de la pèrdua del seny del cavaller errant, el mur que tancava l'espai es convertia en pantalla i, amb un joc de projeccions al fons, revelava l'explosió del camí cap a la utopia; dues prestatgeries dissenyades en fuga dirigien la mirada cap al fons, on també s'hi projectaven les imatges que acompanyaven el relat. Així, la morfologia d'un espai tan mesurat permetia dibuixar una fuga cap a l'espai obert de les aventures de Don Quixot i Sancho Panza. Els llibres escampats per terra evocaven la fugida del cavaller errant cap al seu món.
El museu va obrir l'abril de 2001 i les dues sales continuen en funcionament.
Concepció i disseny: Ignasi Cristià. Producció: Konic Audiovisuals. Fotografies: Ignasi Cristià.
