Una instal·lació audiovisual dins un espai protegit: la pantalla s'integra completament en l'arquitectura i estableix un relat amb l'espai.
L'església de San Martín de Tours es va consagrar el 1179 i es va reformar a fons a mitjan segle XVI. El seu tresor és el cadirat del cor, tallat per Juan Picart entre 1554 i 1556: un bosc de fusta de noguera amb relleus, misericòrdies i medallons, tancat per una reixa de forja i coronat per l'orgue. Calia narrar la història de l'espai amb una projecció. El problema, evident des del primer dia: en un temple protegit no s'hi pot afegir res, i qualsevol pantalla fixa hauria tapat justament allò que el temple havia d'explicar. La solució va ser una pantalla abatible, concebuda com una instal·lació artística, suspesa dins l'arc apuntat que obre cap al cor. En posició alta és la superfície de projecció de l'audiovisual. En baixar, es converteix en el sostre del cadirat: el seu revers reflectant actua com a mirall zenital sobre la talla de Picart. Això canvia el que el visitant pot veure. Des de dins del cor, el cadirat només es llegeix a trossos i en escorç —mai sencer, mai des de dalt. Reflectit, sí. El dispositiu té dues funcions i estableix una cadència durant i després de l'audiovisual: explica un relat i mostra el mobiliari des d'un punt de vista que sense ell seria impossible.
Vint-i-set anys després segueix en ús. La instal·lació es va modernitzar sencera —nova producció audiovisual, so, il·luminació, control digital—, i la pantalla es va mantenir. És l'únic element original que hi continua en funcionament.
Concepció i disseny: Ignasi Cristià. Producció: Konic Audiovisuals. Fotografies: Konic Audiovisuals.
