Una casa que, a banda de ser versemblant, havia d'estar viva.
L'exposició recorria cent anys d'història de Castella-La Manxa en tres espais, i va itinerar per Ciudad Real, Albacete i Toledo. El primer, "Records d'una vida", explicava el segle XX —de principis de segle a la Transició— per la veu d'una dona gran.
El públic entrava dins d'un espai que evocava el que per a tothom podria ser la casa d'algú proper, documentada i recreada a partir de l'arquitectura rural manxega. Una veu començava a explicar la seva història i, de cop, la casa prenia vida: el tul que separava el públic de l'estança més íntima es tornava transparent i, a mesura que el verb es desplegava, l'espai anava canviant d'ambient —hivern, estiu, la guerra, la festa major. En un racó del fons, un pany de paret que semblava encalat s'obria i, amb un joc de miralls, mostrava la casa del senyor del poble on la protagonista treballava de serventa. Per la finestra de la cuina se sentien els focs d'artifici de la festa major d'estiu. En el moment en què es parlava de la precarietat del camp, dels néts que havien marxat o de l'arribada de la democràcia, diferents elements que semblaven una cosa es transformaven en una altra: la porta de fusta del fons esdevenia una pantalla on apareixien imatges i documents de l'època; un mur es convertia en una porta cap a un altre espai. Només amb la veu, la llum i la projecció, la casa mostrava la seva ànima i la història de qualsevol dona de la Manxa, que podia ser la mare o l'àvia dels visitants.
Concepció i disseny de l'espai audiovisual "Recuerdos de una vida": Ignasi Cristià. Producció: GPD General de Producciones y Diseño. Realització: Konic Audiovisuals. Fotografies: Pep Botey.
