Tot el muntatge expositiu pivotava sobre una escenografia espectacular. Així tots els continguts de marcat caràcter científic esdevenien més comprensibles per al visitant. L’espai escènic transportava el públic a un temps i a una època i tot el que s’hi explicava es relacionava entre si, adquirint un sentit més profund.
La inspiració per a crear l’espai escènic em va arribar a través d’una de les fotografies més emblemàtiques de Nikola Tesla al seu taller de Palm Springs. Un espai de fusta i de metall. La bran bobina Tesla, al començament del recorregut, ens donava la benvinguda i es comunicava amb la rèplica escenogràfica de la Torre Wardencliffe de Long Island que apareixia imponent al mig de la gran sala d’exposicions temporals del CosmoCaixa.
Aquest gran eix, una línia imaginaria entre la bobina del començament del recorregut expositiu i la torre, creava uns anells de llum suspesos a l’espai que representaven la transmissió d’energia sense cables que Tesla havia imaginat.
L’esquema aeri de les anelles suspeses aterrava a sala, marcant el recorregut i la forma de les seccions de l’exposició. Les divisions, els murs i les transicions per l’espai escènic s’inspiraven en una gran caixa de Faraday i la relliga metàl·lica amb la que es van construir les parets permetia una visió a través dels diferents àmbits. Aquest espai embolcallava el visitant en l’ambient del taller de Tesla, convidant-lo a entendre la seva història i els seus descobriments.
L’espai escènic es va posar al servei del públic i va ser així com l’exposició –un gran homenatge a Nikola Tesla– va permetre descobrir-lo, conèixer-lo i estimar-lo.
Institució impulsora: CosmoCaixa. Fundació “la Caixa”
Ubicació: Barcelona
Amb la col·laboració de Jose Castelló
@ Fotografia: Pepo Segura
