Aquest projecte va començar a gestar-se durant la pandèmia, tot un repte que ens va portar a fer conviure, en un mateix espai, tres grans artistes tortosins situats entre els segles XIX i XX.
L’escenografia resultant posa en valor la singularitat de cadascun d’ells, donant-los protagonisme des del primer moment. A l’espai de rebuda, tres imatges imponents ens conviden a endinsar-nos en el seu univers: les mirades d’Antoni Casanova, Francesc Gimeno i Agustí Querol ens donen la benvinguda i ens introdueixen al gaudi de la visita.
Al fons de la sala, una gran imatge del taller d’Agustí Querol, on projectava el fris de la Biblioteca Nacional de Madrid, serveix per contextualitzar la seva obra, escenificant l’espai creatiu de l’artista i aportant profunditat a la sala.
Aquest projecte, desenvolupat en un context en què tots vam haver d’aprendre a treballar a distància, ha estat possible gràcies a l’excel·lent col·laboració amb els tres comissaris —Núria Gil, Jordi Carbonell i Àlex Roig—, especialistes en cadascun dels artistes, i a la professionalitat de l’equip del Museu de Tortosa, liderat per Eva Castellanos.
La tesi central de la mostra d’aquesta nova sala al Museu d’Art de Tortosa planteja com les circumstàncies econòmiques i socials de l’època van transformar la percepció de la visió del món de l’art i del paper dels artistes, donant lloc a l’artista modern.
Aquest moviment, sorgit a les grans urbs, va estendre la seva influència arreu, i va arrelar amb força en les obres d’alguns creadors de les Terres de l’Ebre. Els protagonistes d’aquesta història són Antoni Casanova, Francesc Gimeno i Agustí Querol, artistes tortosins que, més enllà del seu origen comú, comparteixen el fet d’haver transcendit l’àmbit local per assolir reconeixement estatal i internacional. Cadascun, però, va seguir un camí diferent, amb visions i relacions diverses amb els poders del seu temps. El seu desenvolupament artístic, inicialment allunyat dels grans centres de producció, els va portar a marxar en cerca de formació i mercat.
Malgrat les diferències en les seves trajectòries i produccions, la seva juxtaposició ofereix una visió panoràmica d’una època que, en darrer terme, esdevé universal. Les Terres de l’Ebre es presenten així com un paradigma de territoris perifèrics on la necessitat de crear s’imposa amb força.
L’espai d’introducció inclou, a més del text de tesi, una presentació de cadascun dels artistes i algunes peces representatives de la seva obra, evidenciant des del primer moment tant les coincidències com les divergències. Una cronologia a tres nivells —vida dels artistes, context local i evolució global— es desplega en una de les parets.
Al fons de l’espai, una reproducció de gran format del taller de Querol durant la creació de les escultures del frontó de la Biblioteca Nacional de Madrid actua com a reclam visual des de l’exterior de la sala.
El recorregut expositiu comença a l’esquerra amb l’obra intimista de Francesc Gimeno, continua amb l’escultura expressiva i monumental d’Agustí Querol, i finalitza amb les obres d’Antoni Casanova, de temàtica anecdòtica. Aquesta disposició, tot i no seguir un ordre cronològic, enriqueix el discurs combinant pintura i escultura.
Els àmbits es delimiten amb parets mòbils, mentre que el perímetre de la sala canvia de color, alternant tons clars i foscos en sintonia amb la transició entre espais.
-
© Imatges i vídeo: Àlex Panisello, © Renders: Ignasi Cristià, S.L.
